1 1 m. i f. [LC] [DR] [ECT] Persona que té poder per a decidir un assumpte en litigi, especialment persona designada a aquest fi per un tribunal o per les parts en litigi. 1 2 m. i f. [LC] [SP] [PR] Persona encarregada de dirigir una competició i d'interpretar i fer complir el reglament. 2 m. i f. [LC] Definidor, que dona la pauta, que dicta la llei en alguna matèria. En el seu temps, el marquès era l'àrbitre de la moda. 3 m. i f. [LC] Persona que pot obrar per ella mateixa amb absoluta independència. Hi ha pocs homes que siguin absolutament àrbitres dels actes llurs.
